miércoles, 14 de septiembre de 2011

Carta oberta de Josep Lluis Madico Beltrán a les agrupacions del PSIB-PSOE de Mallorca

El passat mes d’agost, vaig prendre la decisió personal de passar a l’acció, abandonant la posició, merament reflexiva i d’anàlisi, que he exercit sobretot als Consells Polítics (PSIB, FSM i Palma). “Passar a l’acció” requeria elaborar alternatives i oferir-les als afiliats i, en aquest sentit, Debat en Xarxa i Debat Obert permetien, al menys parcialment, cobrir aquests objectius de forma continuada. Però era necessari anar més enllà i rompre amb inèrcies que duia el partit des d’un temps ençà, on enviar un Senador a Madrid es plantejava com una estratègia local d’una agrupació necessitada de revulsius
Així que vaig considerar necessari provocar un revulsiu en el que era la candidatura al Senat, i vist el desenvolupament dels fets, estic convençut que ha estat un encert. El proper Senador ni serà un becari ni serà algú orientat a fomentar expectatives localistes, i això és conseqüència de la meva candidatura.
Soc conscient de la meva posició de desavantatge vers els candidats “oficialistes”, com també som conscient que la inflació de candidats és com un xarampió inevitable  en primera instancia. No obstant, estic convençut que aquesta experiència servirà per introduir canvis que millorin la representació del Partit a Madrid.
Els meus objectius són:
-      Contribuir que l’esquerra no doni passes enrere a l’estat de benestar.
-      Contribuir a la consolidació de les Llibertats i del Estat Federal
-      Contribuir a millorar la percepció ciutadana a Mallorca de les Institucions i dels que representen als mallorquins.
-      Contribuir els propers 4 anys a millorar el PSOE en l’àmbit federal, autonòmic i local.
-      I, sobretot, posar en evidència que no tots els polítics som iguals.

Per descomptat, la meva proposta és per una única legislatura.
És per tot això que demano el recolzament, amb el vostre vot, de totes i cada una de les agrupacions mallorquines del Partit.

Palma a 12 de Setembre de 2011

lunes, 1 de agosto de 2011

El meu CV

Donat que vull presentar-me a les primàries per ser candidat al Senat per el PSIB-PSOE a Mallorca a les properes eleccions, consider adhient fer públic el meu CV.


José Luis Madico Beltrán

Nascut a Palma l'any 1,949
Casat, 1972, amb na Maria Clar Mas i pare den Tomeu (1975), Toni(1977) i Josep (1993)

Formació
Batxiller superior i Preuniversitari els col·legits S. Lluis Gonzaga i Pius XII
Entre 1968 i 1971 vaig fer estudis de Enginyeria Industrial Superior a la Universitat Politècnica de Catalunya
Després he realitzat diversos estudis de Filosofia a la UIB i de Ciències Polítiques a la UNED

Vaig fer servei militar a artilleria Gener/Desembre de 1,972

CV Professional

La primera feina es a l' hoteleria Grup Trust House Forte (H. Cala Viñas) Interventor de consums (1972/1973)
Juliol de 1973 me incorpor a la plantilla del Banc de Credit Balear amb els sigüents destins:
1973 Oficina Mercapalma / O.P. Dep. Extranger
1974 Banc Agricol de Pollença (filial del BCB) a Pollença
1975 BCB Serveis Centrals (Dep. d' Estranger)
1980 BCB Ofic. S' Arenal
1982 – Abril 1,983 BCB Ofic. D' Alaró (director)
1991 Dep. Medis de pago
1992 Dep. de RR.HH. I intervenció de Despeses Generals
1996 Ofic. De Peguera
1997 Ofic. Tte. Coronel Franco (Palma)
1999 Ofic. Sta. Pagesa (Palma)
2004 Prejubilat

CV Sindical i Polític

1974 Fundam a Palma el Sindicat de Banca i assegurances de la C.N.T.
1975 Som elegit Secretari General de la Fed. Local de Sindicats de Palma
1976 Constituïm L' Associació Talaiot Corcat (Ateneu Ecologista)
1977 A Talaïot Corcat iniciam la primera acció directa amb l'ocupació de La Dragonera

1977 M'afilii a la Unió General de Treballadors i al PSOE

1978 - 1979 Som elegit Secretari d'organització de la UGT i Secretari de Política Sindical de la FSB-PSOE. Així mateix m'incorpor al Comitè Confederal de la UGT per la Federació de Banca com responsable de coordinar les primeres Eleccions Sindicals, la UGT guanya contra pronòstic

1978 – 81 Som elegit dues vegades per al Comitè d'empresa del Crèdit (la primera vegada els serveis centrals i la segona el comitè d'oficines )

1980 - 81 Plenament dedicat a Banca (CE federal) particip a la negociació col·lectiva a l'àmbit Estatal, i feim la primera vaga del sector.

1982 Deix tots els meus càrrecs sindicals per agotament.

1982 Desembre form part de la gestora del FSB-PSOE presidida per Félix Pons Irazazabal com Secretari d' Administració

1982 M'afilii al Grup Ornitològic Balear i Greenpeace

1983-1987 A la candidatura municipal de Ramon Aguiló, guanyam per majoria absoluta a Palma i som anomenat, Tinent de Batle, Portaveu del GMS i President de EMAYA

1985-1988 Form part de la Comissió Executiva del PSIB-PSOE com a responsable de la Política Institucional

1987 Som elegit el primer Secretari General de la Unió Socialista de Palma

1987-1991 Repeteix candidatura, guanyam per majoria i formam govern de coalició successivament amb UM i CDS. som Tinent de Batle, portaveu del GMS, responsable de Funció Pública, president de EMISA i president del Inst. Mpal. D' Esports.

1987-1991 Form part de la FEMP (Vicepresidència) a l'àrea de Esports i de la Assemblea del Consejo Superior de Deportes
1991-1995 Repeteix com regidor socialista de Palma a la Oposició

1993 Hem don de baixa de l' Obra Cultural Balear (assumpte Voltor)

1995 Deix de ocupar càrrecs executius i form part dels Consells Polítics ja sigui a Palma, Mallorca i Balears.

1996 Hem don de baixa de Greenpeace (assumpte Xavier Pastor)

De 2005 a 2008 som President de la Federació Balear d' Handbol càrrec del que som sancionat amb un any de suspensió per el Comitè Balear de disciplina de l'esport.

Els Congressos del PSIB de 2008 pas a forma part simultàniament dels Consells Polítics Palma, Mallorca i Balears

sábado, 11 de junio de 2011

Política Fiscal i els socialistes a Palma

Per començar aquest darreres setmanes hem vist a la premsa balear i espanyola un intent de presentar els Ajuntaments menys endeutats com els millors gestionats. Y sorprenentment els socialistes han guanyat. Amb l'excepció de Santanyí, Palma, Maó, Eivissa-Vila eren els menys endeutats per habitant a Balears i a Espanya altre tant Barcelona proporcionalment molt per davall de Madrid, Saragossa per davall de València, Sevillà molt per davall de Màlaga etc..., etc...

En el cas de Balears això anava plegat a declaracions (del Sr. Manera i del Sr. Alcover) on es bravetjava de la reducció dels pressupostos al llarg d'aquests anys (A Palma el 2011, 90 milions menys que el 2007) Exhibint aquesta informació com un mèrit que hauríem d'aplaudir i agrair entusiasmats.

És clar, jo som un vell socialista que em pensava que la política fiscal tenia com objectiu la redistribució equitativa dels recursos. Pagant més aquells que més tenen o que més guanyen dels recursos públics i es gastava en funció de l'interès general, que comportava dues possibilitats: Donar serveis i augmentar la qualitat de vida del ciutadà més desfavorit i crear les condicions per què els negocis donin més llocs de feina. Crec que això que es deia, Imposts Directes fonamentalment, fan més aprop la Justícia Social i establir regles d'igualtat d' oportunitats.

No puc evitar contar lo que un càrrec mig “de confiança” a Palma se li va ocorre fer davant un retall de pressupost del Sr. Alcover: Va retirar de parcs, jardins i passeigs els bancs per seure... per estalviar manteniment. Cap comentari.

Mentre el Sr. Mateu Isern va fent, li pens donar 30 dies de gracia. Crec que valdrà comentar amb capacitat d' autocrítica per l' Ajuntament que reben els del PP. En efecte, jo com a socialista en em sento poc representat per la gestió del govern municipal de coalició tripartit, per no parlar de la desfeta de'n “Nadal y sus muchachos”. Vull deixa clar quines son del meu punt de vista la gestió escomesa i les seves conseqüències

lunes, 14 de febrero de 2011

¿Tot plegat, anecdota o categoria?

Avui distints medis de comunicació donaven diversos missatges de diferents fonts tots ells de curioses implicacions, però que el ciutadà aturat o pendent de diverses incerteses respecte al seu futur econòmic no pot veure sense qüestionar-se si tots plegats no hem tornat bojos:

      1. La família Botin ha decidit cobrar amb efectiu els drets de subscripció d'accions del seu Banc (BSCH). ¿Poca fe amb el futur del Banc? No mo pareix. Darrerament una variada actuació de caire especulatiu comprant a la baixa 2 milions d'accions del seu Banc li va implicar al Sr. Botin uns beneficis milionaris en un cap de setmana. L'única interpretació possible es que els Botin tenen la paella pel mànec a l'hora de pujar o davallar el preu de les seves accions, per tant, vendran a l'alça i compraren a la baixa, sempre. La figura es diu posició dominant i els “mercats” feliços, perquè en definitiva d'això es tracta...
      2. REPSOL ha deixat el Wall Street de New York, sembla que la “SEC” li feia massa els comptes i això no agradava als Petroliers Espanyols; la pregunta seria ¿Exigents els americans o excessivament benèvols la Comissió del Mercat de Valors a Madrid?
      3. Caja Madrid després de rebre mes de 4.500 milions de Euros del FROB (l'estat espanyol) per reflotar-se ella i Bancaja pretenien augmentar en 25 milions els bonus de la comissió executiva que ha creat el forat. No queda clar si ha anul·lat els Bonus o espera millors temps per abonar-los mes discretament.
Ja a l'àmbit local avui horabaixa (dilluns 14 de febrer) El Sr. Riera del CREC (Sa Nostra i de la UIB) ens deixava per la radio el missatge pessimista per la nostra economia i l'atur per el 2011; tot coincidint amb les valoracions de la dreta. Jo he recordat que aquest Sr. i els del FMI el passat mes de Juliol desmentien al Govern Espanyol anunciant el doble de caiguda del PIB per Espanya; a on el Govern anunciava una caiguda per l'any 2010 del -0,3 % del PIB, ells deien que seria mes aprop del – 0,6%. Be com pareix que ningú encertar, l' economia espanyola ha caigut un -0,1% del PIB. Ningú ha cregut pertinent explicar perquè no l'encerten.

Tot i això, ens tenen acostumats a l'ausencia d'anàlisis dels errors comesos. El Sr. Rato avui president de Caja Madrid y a les hores del FMI i el Sr. Riera el CREC ja mos asseguraven a tots el 2008 que la bombolla immobiliari era impossible. . .