Qui va veure el seu dia la pel·lícula den Bertolucci, “Novecento”, te el guió de la política del PP a Palma per les properes eleccions
Efectivament, a Itàlia, a la segona dècada del s. XX, la noblesa, l' església, els industrials, i els professionals liberals foten una aliança amb els man-porrers del fascio i la complicitat de l'exèrcit, espectador fins al límit, que no té “altre remei” que imposar “l'ordre natural”, això si, deixant que els feixistes facin la feina bruta abans. Aquesta versió ja la coneixerem a Mallorca el 36
Emperò els 35 anys de democràcia a Espanya els si son feixucs. I començant la segona dècada del s.XXI. Una certa noblesa que s'ha enriquit amb la venta del seu patrimoni, adequadament requalificat, està disposta a restablir l'ordre natural a Palma i així després, de l' experiència de Calvià, estan disposats a aterrar a ciutat.
Per això, repeteixen els papers: Sitjar, Salva, Gil Mendoza, M. Nigorra, Delgado (Truyols) i Zaforteza després de l'èxit a Port Adriano es senten amb força d'emular el passat, això si, de moment amb els instruments democràtics i amb uns adversaris que creuen molt debilitats.
A la dreta, la presumpta corrupció salvatge d'en Matas i els seus acòlits, els hi permet eliminar personatges com en Jaume Font, i d'altres, que el seu parer no donen la talla i el paper, de parvenu, s'ha demostrat que els hi era gros.
El paper del mamporrer l'hi han assignat a qui fa la feina de camp (el senyor Rodríguez) magníficament interpretat a Novecento per el Donald Sutherland. I en Bauzá és el personatge necessari per controlar els denominats “barons”, però prescindible quan les coses siguin mes sèries.
El industrials de la pel·lícula, els hotelers i “complementaris” ja els hi va be que qualcú posi el seu lloc als sindicats, en definitiva l' ordre natural. . .
A tot i això que fa l'esquerra? Nacionalistes en tres versions, ERC, PSM, Entesa; Verds en dues versions, EU, e Iniciativa; fragments dels veïns comunistes.
¿I el PSIB-PSOE? A Palma sense organització partitària, amb l'electorat ressentit, un grup municipal sense tradició al Partit i que, en la majoria dels casos per intuició, i d'altres per voluntat pròpia, fixen la seva data de caducitat com regidors es garanteixen el dia després. És evident la nostra responsabilitat exigeix debat, estratègia, programa d' acció engrescador i recursos humans adients per fer la tasca. Tenim una bona peça per comença la partida: La batlesa amb 4 anys d'experiència. A ella li toca proposar la següent jugada.
