miércoles, 14 de septiembre de 2011

Carta oberta de Josep Lluis Madico Beltrán a les agrupacions del PSIB-PSOE de Mallorca

El passat mes d’agost, vaig prendre la decisió personal de passar a l’acció, abandonant la posició, merament reflexiva i d’anàlisi, que he exercit sobretot als Consells Polítics (PSIB, FSM i Palma). “Passar a l’acció” requeria elaborar alternatives i oferir-les als afiliats i, en aquest sentit, Debat en Xarxa i Debat Obert permetien, al menys parcialment, cobrir aquests objectius de forma continuada. Però era necessari anar més enllà i rompre amb inèrcies que duia el partit des d’un temps ençà, on enviar un Senador a Madrid es plantejava com una estratègia local d’una agrupació necessitada de revulsius
Així que vaig considerar necessari provocar un revulsiu en el que era la candidatura al Senat, i vist el desenvolupament dels fets, estic convençut que ha estat un encert. El proper Senador ni serà un becari ni serà algú orientat a fomentar expectatives localistes, i això és conseqüència de la meva candidatura.
Soc conscient de la meva posició de desavantatge vers els candidats “oficialistes”, com també som conscient que la inflació de candidats és com un xarampió inevitable  en primera instancia. No obstant, estic convençut que aquesta experiència servirà per introduir canvis que millorin la representació del Partit a Madrid.
Els meus objectius són:
-      Contribuir que l’esquerra no doni passes enrere a l’estat de benestar.
-      Contribuir a la consolidació de les Llibertats i del Estat Federal
-      Contribuir a millorar la percepció ciutadana a Mallorca de les Institucions i dels que representen als mallorquins.
-      Contribuir els propers 4 anys a millorar el PSOE en l’àmbit federal, autonòmic i local.
-      I, sobretot, posar en evidència que no tots els polítics som iguals.

Per descomptat, la meva proposta és per una única legislatura.
És per tot això que demano el recolzament, amb el vostre vot, de totes i cada una de les agrupacions mallorquines del Partit.

Palma a 12 de Setembre de 2011

lunes, 1 de agosto de 2011

El meu CV

Donat que vull presentar-me a les primàries per ser candidat al Senat per el PSIB-PSOE a Mallorca a les properes eleccions, consider adhient fer públic el meu CV.


José Luis Madico Beltrán

Nascut a Palma l'any 1,949
Casat, 1972, amb na Maria Clar Mas i pare den Tomeu (1975), Toni(1977) i Josep (1993)

Formació
Batxiller superior i Preuniversitari els col·legits S. Lluis Gonzaga i Pius XII
Entre 1968 i 1971 vaig fer estudis de Enginyeria Industrial Superior a la Universitat Politècnica de Catalunya
Després he realitzat diversos estudis de Filosofia a la UIB i de Ciències Polítiques a la UNED

Vaig fer servei militar a artilleria Gener/Desembre de 1,972

CV Professional

La primera feina es a l' hoteleria Grup Trust House Forte (H. Cala Viñas) Interventor de consums (1972/1973)
Juliol de 1973 me incorpor a la plantilla del Banc de Credit Balear amb els sigüents destins:
1973 Oficina Mercapalma / O.P. Dep. Extranger
1974 Banc Agricol de Pollença (filial del BCB) a Pollença
1975 BCB Serveis Centrals (Dep. d' Estranger)
1980 BCB Ofic. S' Arenal
1982 – Abril 1,983 BCB Ofic. D' Alaró (director)
1991 Dep. Medis de pago
1992 Dep. de RR.HH. I intervenció de Despeses Generals
1996 Ofic. De Peguera
1997 Ofic. Tte. Coronel Franco (Palma)
1999 Ofic. Sta. Pagesa (Palma)
2004 Prejubilat

CV Sindical i Polític

1974 Fundam a Palma el Sindicat de Banca i assegurances de la C.N.T.
1975 Som elegit Secretari General de la Fed. Local de Sindicats de Palma
1976 Constituïm L' Associació Talaiot Corcat (Ateneu Ecologista)
1977 A Talaïot Corcat iniciam la primera acció directa amb l'ocupació de La Dragonera

1977 M'afilii a la Unió General de Treballadors i al PSOE

1978 - 1979 Som elegit Secretari d'organització de la UGT i Secretari de Política Sindical de la FSB-PSOE. Així mateix m'incorpor al Comitè Confederal de la UGT per la Federació de Banca com responsable de coordinar les primeres Eleccions Sindicals, la UGT guanya contra pronòstic

1978 – 81 Som elegit dues vegades per al Comitè d'empresa del Crèdit (la primera vegada els serveis centrals i la segona el comitè d'oficines )

1980 - 81 Plenament dedicat a Banca (CE federal) particip a la negociació col·lectiva a l'àmbit Estatal, i feim la primera vaga del sector.

1982 Deix tots els meus càrrecs sindicals per agotament.

1982 Desembre form part de la gestora del FSB-PSOE presidida per Félix Pons Irazazabal com Secretari d' Administració

1982 M'afilii al Grup Ornitològic Balear i Greenpeace

1983-1987 A la candidatura municipal de Ramon Aguiló, guanyam per majoria absoluta a Palma i som anomenat, Tinent de Batle, Portaveu del GMS i President de EMAYA

1985-1988 Form part de la Comissió Executiva del PSIB-PSOE com a responsable de la Política Institucional

1987 Som elegit el primer Secretari General de la Unió Socialista de Palma

1987-1991 Repeteix candidatura, guanyam per majoria i formam govern de coalició successivament amb UM i CDS. som Tinent de Batle, portaveu del GMS, responsable de Funció Pública, president de EMISA i president del Inst. Mpal. D' Esports.

1987-1991 Form part de la FEMP (Vicepresidència) a l'àrea de Esports i de la Assemblea del Consejo Superior de Deportes
1991-1995 Repeteix com regidor socialista de Palma a la Oposició

1993 Hem don de baixa de l' Obra Cultural Balear (assumpte Voltor)

1995 Deix de ocupar càrrecs executius i form part dels Consells Polítics ja sigui a Palma, Mallorca i Balears.

1996 Hem don de baixa de Greenpeace (assumpte Xavier Pastor)

De 2005 a 2008 som President de la Federació Balear d' Handbol càrrec del que som sancionat amb un any de suspensió per el Comitè Balear de disciplina de l'esport.

Els Congressos del PSIB de 2008 pas a forma part simultàniament dels Consells Polítics Palma, Mallorca i Balears

sábado, 11 de junio de 2011

Política Fiscal i els socialistes a Palma

Per començar aquest darreres setmanes hem vist a la premsa balear i espanyola un intent de presentar els Ajuntaments menys endeutats com els millors gestionats. Y sorprenentment els socialistes han guanyat. Amb l'excepció de Santanyí, Palma, Maó, Eivissa-Vila eren els menys endeutats per habitant a Balears i a Espanya altre tant Barcelona proporcionalment molt per davall de Madrid, Saragossa per davall de València, Sevillà molt per davall de Màlaga etc..., etc...

En el cas de Balears això anava plegat a declaracions (del Sr. Manera i del Sr. Alcover) on es bravetjava de la reducció dels pressupostos al llarg d'aquests anys (A Palma el 2011, 90 milions menys que el 2007) Exhibint aquesta informació com un mèrit que hauríem d'aplaudir i agrair entusiasmats.

És clar, jo som un vell socialista que em pensava que la política fiscal tenia com objectiu la redistribució equitativa dels recursos. Pagant més aquells que més tenen o que més guanyen dels recursos públics i es gastava en funció de l'interès general, que comportava dues possibilitats: Donar serveis i augmentar la qualitat de vida del ciutadà més desfavorit i crear les condicions per què els negocis donin més llocs de feina. Crec que això que es deia, Imposts Directes fonamentalment, fan més aprop la Justícia Social i establir regles d'igualtat d' oportunitats.

No puc evitar contar lo que un càrrec mig “de confiança” a Palma se li va ocorre fer davant un retall de pressupost del Sr. Alcover: Va retirar de parcs, jardins i passeigs els bancs per seure... per estalviar manteniment. Cap comentari.

Mentre el Sr. Mateu Isern va fent, li pens donar 30 dies de gracia. Crec que valdrà comentar amb capacitat d' autocrítica per l' Ajuntament que reben els del PP. En efecte, jo com a socialista en em sento poc representat per la gestió del govern municipal de coalició tripartit, per no parlar de la desfeta de'n “Nadal y sus muchachos”. Vull deixa clar quines son del meu punt de vista la gestió escomesa i les seves conseqüències

lunes, 14 de febrero de 2011

¿Tot plegat, anecdota o categoria?

Avui distints medis de comunicació donaven diversos missatges de diferents fonts tots ells de curioses implicacions, però que el ciutadà aturat o pendent de diverses incerteses respecte al seu futur econòmic no pot veure sense qüestionar-se si tots plegats no hem tornat bojos:

      1. La família Botin ha decidit cobrar amb efectiu els drets de subscripció d'accions del seu Banc (BSCH). ¿Poca fe amb el futur del Banc? No mo pareix. Darrerament una variada actuació de caire especulatiu comprant a la baixa 2 milions d'accions del seu Banc li va implicar al Sr. Botin uns beneficis milionaris en un cap de setmana. L'única interpretació possible es que els Botin tenen la paella pel mànec a l'hora de pujar o davallar el preu de les seves accions, per tant, vendran a l'alça i compraren a la baixa, sempre. La figura es diu posició dominant i els “mercats” feliços, perquè en definitiva d'això es tracta...
      2. REPSOL ha deixat el Wall Street de New York, sembla que la “SEC” li feia massa els comptes i això no agradava als Petroliers Espanyols; la pregunta seria ¿Exigents els americans o excessivament benèvols la Comissió del Mercat de Valors a Madrid?
      3. Caja Madrid després de rebre mes de 4.500 milions de Euros del FROB (l'estat espanyol) per reflotar-se ella i Bancaja pretenien augmentar en 25 milions els bonus de la comissió executiva que ha creat el forat. No queda clar si ha anul·lat els Bonus o espera millors temps per abonar-los mes discretament.
Ja a l'àmbit local avui horabaixa (dilluns 14 de febrer) El Sr. Riera del CREC (Sa Nostra i de la UIB) ens deixava per la radio el missatge pessimista per la nostra economia i l'atur per el 2011; tot coincidint amb les valoracions de la dreta. Jo he recordat que aquest Sr. i els del FMI el passat mes de Juliol desmentien al Govern Espanyol anunciant el doble de caiguda del PIB per Espanya; a on el Govern anunciava una caiguda per l'any 2010 del -0,3 % del PIB, ells deien que seria mes aprop del – 0,6%. Be com pareix que ningú encertar, l' economia espanyola ha caigut un -0,1% del PIB. Ningú ha cregut pertinent explicar perquè no l'encerten.

Tot i això, ens tenen acostumats a l'ausencia d'anàlisis dels errors comesos. El Sr. Rato avui president de Caja Madrid y a les hores del FMI i el Sr. Riera el CREC ja mos asseguraven a tots el 2008 que la bombolla immobiliari era impossible. . .

viernes, 5 de noviembre de 2010

El viejo estadio de ‘Es Fortí’


Este escrito sobre el tema del viejo estadio Es Forti*,  pretende ser una reflexión personal dirigido a los mallorquinistas  y a los socialistas especialmente del Ayuntamiento de Palma.

1º- Reflexiones para los mallorquinistas:
La situación económica del Mallorca, exige por parte de los gestores de la SAD y de los copropietarios del solar de la Plaza Barcelona una cantidad ingente de paciencia, serenidad  y sentido común. Las prisas son en la situación actual de la Sociedad  (concurso de acreedores) una garantía para fracasar en el intento.
Para empezar, hay que evitar que se les asimile a los advenedizos y oportunistas que en los últimos años han abundado en el entorno del RCD Mallorca SAD.

Los copropietarios del Forti fueron en su día 600 ciudadanos que aceptaron el compromiso de un proyecto colectivo sin ningún contenido especulativo sino de la más evidente generosidad. Nunca ninguno de aquellos ciudadanos pretendió “fer negoci”; han sido las circunstancias y algunos advenedizos los que abrieron expectativas no excesivamente “solidarias.” No caben, por tanto, valoraciones sobre el carácter especulativo de la propuesta, ni los calificativos aplicados a los portavoces.

El RCD Mallorca SAD y los copropietarios de “Es Forti” están hoy perfectamente legitimados para proponer, en el marco de la invitación municipal de iniciar un debate para la Revisión del Plan General  de Urbanismo de Palma, propuesto precisamente en el penúltimo Pleno Municipal por la Alcaldesa Sra. Calvo; Aquellos cambios que estimen sirvan a sus intereses, y es obligación de Cort intentar compatibilizarlos con los intereses generales de la Ciudad, que pueden o no, coincidir con el parecer de la actual Regidora de Urbanismo.

Por ejemplo, si los actuales copropietarios del viejo estadio fueran consecuentes con sus predecesores y convirtieran sus acciones de copropiedad en acciones de la SAD, contribuirían a la mejora del balance patrimonial del club de sus amores y facilitarían la inclusión del proyecto en el marco de un interés, mucho más coincidente con el general, superando el escollo de una imagen aparente de interés de lucro estrictamente personal, legitimo, pero oportunista en exceso.  

Es por tanto evidente que el anuncio del proyecto de un centro comercial en la Plaza Barcelona no ha sido precisamente un acierto ni en la forma, ni en el momento, ni por quien ha protagonizado tal anuncio.

2.- Reflexiones para los socialistas en Palma
El Deporte en general y el RCD Mallorca en particular nunca ha sido objeto de especial interés de los Socialistas con la excepción del periodo 1987/1991 La Universiada tenía como principal objeto aportar a la Ciudad de Palma algunas instalaciones que sin el motor de la Universiada no se habrían realizado jamás.  El Estadio de Son Moix es la prueba de lo acertado de la propuesta junto al complejo de instalaciones de Germans escalas, las piscinas de Son Hugo y el Campus Deportivo de la UIB; junto con  algunas instalaciones menores como el Pabellón Toni Servera  y algún otro. En Febrero pasado volvimos los Socialistas en Palma a asumir la gestión del Deporte. 

Creo que a un año de las elecciones municipales y autonómicas conviene plantearse si un proyecto colectivo como el que ha realizado el Sr. Serra Ferrer y su equipo merece por nuestra parte una especial atención. Creo que así es y por ello he decidido expresarlo públicamente. 

En  1.991  el Forti estaba incluido en la “falca verde” y su relevo como sede del RCD Mallorca estaba cantado. En 2.010 Son Moix y Son Bibiloni constituyen una realidad que evidencia la necesidad de incorporar solidez y futuro a un proyecto deportivo colectivo.

El Ayuntamiento de Palma tiene en la zona de la “Falca Verda” numerosos elementos urbanísticos pendientes. La vieja fábrica de Zuich en el Cami de Jesús, el antiguo canódromo, son ya hoy terrenos disponibles para su urbanización e incorporación a l llamado actualmente “Parc de Sa Riera”. Espera justiprecio el antiguo velódromo del Tirador y está pendiente la ocupación; y al parecer los terrenos entre Sa Riera y Es Forti  ya son asimismo propiedad municipal que esperan las pertinentes inversiones y proyectos. Es decir hay casi  500.000 m2 con los que ir dando respuesta a las necesidades de equipamiento público de las barriadas colindantes.

Hoy hay dos propiedades privadas, de derecho una y de hecho la otra, pendientes de su incorporación a la “falca verda.”  Es Forti del Mallorca y el denominado Club Cívico Militar. ¿Cuál debería ser objetivo prioritario desde el interés general? Mi respuesta seria inequívoca el segundo.

¿Es impertinente la propuesta del RCD Mallorca en este marco? Creo que no, de ninguna forma, Considerando el interés general me parece más pertinente discutir con la propiedad del Forti la distribución de las plusvalías generadas y contribuir a la consolidación del proyecto deportivo y social del RCD Mallorca SAD. 

Por razones históricas obvias llamo de esta manera al conocido como “Luis Sitjar”

lunes, 11 de octubre de 2010

Novecento

Qui va veure el seu dia la pel·lícula den Bertolucci, “Novecento”, te el guió de la política del PP a Palma per les properes eleccions

Efectivament, a Itàlia, a la segona dècada del s. XX, la noblesa, l' església, els industrials, i els professionals liberals foten una aliança amb els man-porrers del fascio i la complicitat de l'exèrcit, espectador fins al límit, que no té “altre remei” que imposar “l'ordre natural”, això si, deixant que els feixistes facin la feina bruta abans. Aquesta versió ja la coneixerem a Mallorca el 36

Emperò els 35 anys de democràcia a Espanya els si son feixucs. I començant la segona dècada del s.XXI. Una certa noblesa que s'ha enriquit amb la venta del seu patrimoni, adequadament requalificat, està disposta a restablir l'ordre natural a Palma i així després, de l' experiència de Calvià, estan disposats a aterrar a ciutat.
Per això, repeteixen els papers: Sitjar, Salva, Gil Mendoza, M. Nigorra, Delgado (Truyols) i Zaforteza després de l'èxit a Port Adriano es senten amb força d'emular el passat, això si, de moment amb els instruments democràtics i amb uns adversaris que creuen molt debilitats.

A la dreta, la presumpta corrupció salvatge d'en Matas i els seus acòlits, els hi permet eliminar personatges com en Jaume Font, i d'altres, que el seu parer no donen la talla i el paper, de parvenu, s'ha demostrat que els hi era gros.

El paper del mamporrer l'hi han assignat a qui fa la feina de camp (el senyor Rodríguez) magníficament interpretat a Novecento per el Donald Sutherland. I en Bauzá és el personatge necessari per controlar els denominats “barons”, però prescindible quan les coses siguin mes sèries.

El industrials de la pel·lícula, els hotelers i “complementaris” ja els hi va be que qualcú posi el seu lloc als sindicats, en definitiva l' ordre natural. . .

A tot i això que fa l'esquerra? Nacionalistes en tres versions, ERC, PSM, Entesa; Verds en dues versions, EU, e Iniciativa; fragments dels veïns comunistes.

¿I el PSIB-PSOE? A Palma sense organització partitària, amb l'electorat ressentit, un grup municipal sense tradició al Partit i que, en la majoria dels casos per intuició, i d'altres per voluntat pròpia, fixen la seva data de caducitat com regidors es garanteixen el dia després. És evident la nostra responsabilitat exigeix debat, estratègia, programa d' acció engrescador i recursos humans adients per fer la tasca. Tenim una bona peça per comença la partida: La batlesa amb 4 anys d'experiència. A ella li toca proposar la següent jugada.

martes, 21 de septiembre de 2010

Peculiar “Sociedad Civil”

Los medios de comunicación de Mallorca en particular ponen una fe infinita en la bondad de la Sociedad Civil (SC  a partir de ahora) que ellos identifican con empresarios y profesionales oficialmente no alineados ideológicamente. Su opinión siempre es ponderada como la correcta en función de un interés no prostituido por la siempre sospechosa “política”.

Desde luego ya hace tiempo que he aprendido a valorar los “intereses” de nuestra SC  y mantener un mínimo de memoria es para todo receptor de los mensajes de nuestros medios  un excelente salvaguarda para nuestra salud mental. 

Un buen ejemplo es una Cámara de Comercio de Mallorca presidida por un ex Dr. General  de Jaume Matas sin que nadie en los medios independientes haya considerado la improcedencia de la simultaneidad de la circunstancia.

El último y más singular ejemplar es el ínclito Sr. Midelmamm; en efecto,  el mas alto representante en Baleares de la compañía  Air Berlin, no se ha cortado un pelo cuando ya fuera a titulo de la empresa que representa o del siempre subvencionado Fomento de Turismo se ha opuesto a cuanta medida impositiva de izquierdas, se ha pretendido imponer, que afectara directa o indirectamente al Turismo. Su feroz campaña contra la Ecotasa,  mas recientemente contra el incremento del IVA y por último respecto a la posible reducción de   subvenciones para determinados billetes aéreos a todos nos han impresionado y desde luego ha sido jaleado por los medios mas reaccionarios y por los que pretenden no serlo tanto
Sorprende, sin embargo, que el hecho de que algunas  opiniones de consumidores que evidencian el abuso de las compañías aéreas hacen con las tarifas inter islas no sea considerado relevante por dichos medios. Ninguna circunstancia puede justificar que volar de Palma a Asturias cueste en oferta 17 € (en realidad 34€) y el vuelo Palma – Eivissa cueste 120€ al usuario y 120€ al Estado.

Lo que ya es menos sorprendente es el hecho de la Ecotasa de Merkel  que sólo haya merecido el silencio del Sr. Midelmamm y es menos sorprendente porque Air Berlin es participada por alguno de los bancos alemanes que han necesitado de las ayudas de Alemania y de la UE para sobrevivir a las hipotecas subprime. En una palabra la independencia de la Sociedad Civil no obliga a callar a ningún bocazas y los medios muestran, una vez mas, su capacidad de desinformación.